Hola Comunitat,

La diada de Catalunya vàrem fer una sortida pel Parc Natural dels Ports; en concret, vam anar a la zona coneguda com el Toscà, a uns 900 metres del poble d'Alfara de Carles. Al Toscà s'accedeix amb cotxe a traves d'una carretera asfaltada  d'uns 5 quilòmetres. Nosaltres vam deixar els cotxes uns metres abans, en el punt de partida cap a la cova dels Adells, que es el punt on natros voliem arribar.

De fet aquest es el punt de partida per a anar a altres llocs com la Cova Pintada, més aprop que la nostra destinació original, però com natros som esportistes per naturalesa, varem triar el recorregut més llarg (2 km).

N'erem set i qui mes qui menys va poder-hi arribar. Del recorregut cal dir que a mesura que ascendeixes l'espectacle paisatgístic és espectacular: les restes de l'antic castell de Carles, la petita piscifactoria, l'antiga fàbrica dels Pallarès, les fonts del Toscà i al fons la vall de l'Ebre.

A mesura que ascendiem el paisatge canviava contínuament; es així com ens vam endinsar dins el barranc del bosc negre, una zona molt frondosa de vegetació, que rodejava la sendera i feia gairebé com un tunnel.

Al cap d'una hora i mitja ja quasi havíem arribat quan de sobte el cel es va encapotar i van començar a sentir-se trons i algun que altre llamp que va fer decidir-nos a tornar al camp base.

Be, tot i així va ser una bona excursió, tot i que el temps la va esgarrar a uns metres d'arribar a la cova.

Ens veiem blocaires!

David

Bones a tots i a totes!!

Avui parteixo d'una petita frustració: no podre assistir al curs de blocaires de l'ebre. Bé, que hi farem.

D'altra banda em solidaritzo amb la Mar, davant les actituds intolerants del senyor Albert Rivera i al partit que lidera. Visca Catalunya! A baix la intolerància i visca la llibertat d'expressió.

Va per tu Mar!

A l'endemà visitem la cité.

Recorrent els camins tortuosos i estrets, tot se'ns apareix com un conte de fades: botiguetes de records i de roba estiuenca, bars, barets, restaurants i espectacles al carrer. Varem trobar una botiga de caramels fets artesanalment que es per a llepar-se els dits, i allí vàrem fer fira.

Vam visitar el castell de la família dels Trencavel, molt importants a la França del segle XII... i cal dir que impressiona, en especial de les vistes panoràmiques que d'es d'allí es poden admirar des de la Tour de la Poudre (Torre de la pòlvora) de Carcassone i els Pirineus al Sud.

Pel que fa a la gent, es prou acollidora, encara que us recomano no anar a l'oficina de turisme ja que el tracte que rebreu i la informació que donen no es per a tirar coets. Ah! i sobretot si us pregunten de quina nacionalitat sou i dieu que sou de Catalunya, no us ho aconsello perque es pensen que sou... gitanos! ( la majoria de gitanos que hi ha a   l'Aude parlen català, i es clar, us posen al mateix sac!).

Be, a banda d'això, vam continuar seguint el nostre recorregut per la cité i a l'hora de dinar (allí a les 12:00), vàrem baixar a la bastide. S'hi accedeix a través d'un pont medieval que travessa el riu Aude, que dóna nom a aquesta regió francesa.
Després de travessar carrers i carrerons estrets i degradats que recorden molt a Tortosa, arribem a la ciutat nova.

La ciutat nova es força acollidora, càlida i... festiva, si tenim en compte que aquelles dates celebren... LA SEMAINE ESPAGNOLE!! o la setmana espanyola. Caram!, si que eren afeccionats a les corridas de toros, ja que tenen plaça de bous, però d'això a veure vestidets de folklòrica a la venda i inclús que les mares vesteixen de "folklóricas" a les nenes... uf!! deu ni dó!!. Es veu que la promoció turística que Fraga féu als anys seixanta encara perdura en l'imaginari francès.

Me ho dius o me ho contes!!

El pont d'agost va ser l'ocasió perfecta per fer una "escapadeta" a un lloc amb molt de misteri: Carcassonne, la ciutat dels Càtars.

Les Festes del Renaixement s'han convertit any rere any en la cita inel·ludible de tots els tortosins i de la gent de les Terres de l'Ebre, que acudeixen a gaudir d'aquestes festes que ens transporten a un temps d'esplendor, i que durant 4 dies ens fan gaudir amb els més de 60 espectacles a grans i menuts. Especialment enguany he vist amb gran plaer i goig, com nous espais com el passeig de ronda i les Avançades de Sant Joan entraven, per fi, als espais de la festa i es donaven a conèixer; ho dic perquè molts conciutadans no sabien que dits espais existien, i descobrir-los, els ha produït una gran sorpresa.

Cal dir, que en la XIII edició, es on he vist la major afluència de gent, en especial a les avançades on una riuada de gent s'agolpava per anar a veure La Taverna D'Enrico, situada al final del complex defensiu, així com la Taverna del Pou i el Campament de Bretten. En la meva modesta opinió, han estat les millors Festes del Renaixement dels darrers 5 anys.

Però com tot s'acaba, la setmana següent, la ciutat retornà al segle XXI i va arribar l'agost. L'agost, mes vacances per excel·lència, comporta la fugida massiva de famílies de les grans urbs cap a les platges, que fugen de la infernal vasca. Les ciutats es queden buides, només queden aquells que, o bé treballen, o bé l'economia no els deixa marxar enlloc.

Això es una realitat que he pogut comprovar avui, passejant tranquil·lament amb la meva dona, de punta a punta de Tortosa, veient només aparadors de botigues tancades i alguns bars oberts amb 4 gats sentats a les terrasses; dic 4 gats, perquè realment, es increïble que a l'agost només puguis anar a 3 o quatre llocs a prendre una beguda, sense comptar amb els restaurants, que segurament la majoria tanquen per vacances.

Per la resta de la ciutat, només immigrants i alguna parella de gent gran passejant al tard tot esquivant la calor. Es el retrat d'una ciutat que a l'agost està esmorteïda, avorrida i gairebé morta.

Si per la nit voleu anar "de marxa", no us amoïneu, no cal ni que mireu l'agenda cultural, que no hi ha res programat (el que posa a l'Agenda de Juliol-Agost, a l'agost o se l'ha minjat lo gat o falten pàgines); sort que Amposta celebra la seua festa major, amb bous, diversió tots els dies i un programa de festes per a totes les edats (que n'aprenguin!!, deia Laporta), i sino, neu a l'Ampolla o l'Ametlla; aquests si que s'espavilen!!.

En fi, me ho dius o me ho contes?